08 desembre 2008

BON NADAL!!

Aquest últim post de l’assignatura va dedicat, com no, a les festes de Nadal i a la bona oportunitat creativa que ofereixen.

Mostra d’això, va ser la campanya desenvolupada el Nadal de l’any passat per La Despensa: “Yo soy de los Reyes Magos”. Aquesta campanya, que tenia com a únic objectiu felicitar el Nadal, va tenir un gran ressó mediàtic i va aparèixer en mitjans com Internet, premsa i televisió. Doncs, La Despensa va desplegar una campanya basada, principalment, en Internet i Street marketing.

La part interactiva d’aquesta campanya contra el Pare Noel consta d’una pàgina web molt completa (www.yosoydelosreyesmagos.com) en la qual l’usuari es pot descarregar la melodia pel mòvil relacionada amb la causa; pot practicar vudú a un peluix de Pare Noel; també pot llegir el manifest pel qual cal estar en contra del Pare Noel i en defensa del Reis Mags; pot enviar les seves felicitacions de Nadal personalitzades via e-mail a ritme del rap que canten uns Reis Mags molt moderns; i, fins i tot, pot descobrir la cara més fosca del Pare Noel, llegint totes les suposades notícies que han aparegut a la premsa sobre diversos accidents que el Pare Noel ha protagonitzat, donant lloc a titulars com: “Los renos dan positivo a un control de antidoping”; “Papá Noel relacionado con la mafia rumana”, etc. A més, també es pot visualitzar un vídeo grabat amb càmara oculta per un elf, que demostra la explotació laboral que pateixen.


Pel que fa la part de Street, els vianants es trobaven amb enganxines en llocs públics que deien: “Los renos no vuelan. Papá Noel es una estafa” o “ La fábrica de juguetes de Papá Noel contamina”, entre altres missatges, i sempre firmant amb la página web www.yosoydelosreyesmagos.com. També van crear samarretes que els mateixos creatius de La Despensa portaven durant la manifestació que van organtizar pel centre de Madrid en contra del Pare Noel (acció que van cobrir tant premsa com televisió); així com també flyers que repartien a la gent que els observava sorpresos.

En aquest vídeo es pot veure un resum de totes les accions que van dur a terme, així com també els resultats obtinguts en mitjans: http://www.youtube.com/watch?v=82ZTyPdWCK0.

Personalment, és una campanya que, quan van llançar, em va cridar especialment l’atenció i amb la qual vaig participar sense saber massa bé què era. Ara que hem estudiat en aquesta assignatura d’Interactius com funciona tot aquest mundillo, m’atreviria a dir que la campanya “Yo soy de los Reyes Magos” és una de les millors que conec.

Amb aquest pretext, doncs, us desitjo molt Bon Nadal a tots!! :D

30 novembre 2008

pensava que les campanyes interactives eren el futur de la comunicació...

Llegia, fa poc, una nota de premsa que parlava sobre la darrera entrega de premis que ADECEC (Asociación de empresas consultoras en Relaciones Públicas y Comunicación) va realitzar el passat 27 de novembre a les millors campanyes de comunicació del moment. En aquesta s’hi van presentar 63 candidatures, de les quals van obtenir premi 13 guanyadors i 7 finalistes; nombre que demostra la consolidació del certamen.

Em va fer especialment gràcia un apartat en que es ressaltava que els premis ADECEC feien una clara aposta pel futur i les innovacions en la comunicació, ja que en aquesta edició s’havia creat un Jurat Extern que elegia els finalistes i guanyadors en una primera ronda. I, a més, aquesta ha estat la primera edició en al que s’han entregat dos trofeus: un pel guanyador i l’altre pel finalista de cada categoria.

Sabeu què és del tot irònic? Que aquestes dues premises siguin l’aposta pel futur de la comunicació i, mentres, les categories que poden optar als premis ADECEC siguin, amb molt respecte: millor campanya de comunicació financera, millor campanya en relacions instituacionals, millor campanya de comunicació de crisi, millor campanya de comunicació corporativa, millor campanya de comunicació interna, millor campanya de comunicació de marketing, millor campanya de comunicació de gran consum, millor campanya de comunicació tecnològica, millor campanya de comunicació de salut i millor campanya de relacions amb la comunitat.

Per a quan un premi a la millor campanya en comunicació interactiva?
Si algú està interessat en conèixer els premiats d’aquest any: http://www.elpublicista.es/frontend/elpublicista/noticia.php?id_noticia=4695&id_seccion=166&PHPSESSID=3c3ca7c9b6f378206977b65cf5c18be9

24 novembre 2008

Ens queda un llarg camí...

El 84% dels e-mails que circulen per Espanya són spam. De fet, Espanya es troba entre els tres països del món amb més producció de spam. I més encara: segons l’estudi de Symantec (2007), Madrid és la ciutat del món amb el major nombre de d’ordinadors segrestats per enviar spam, és a dir, el major nombre d’ordinadors zombies.

Després de conèixer aquestes dades, he de dir que estic del tot d’acord amb l’article que va publicar, al seu moment, Javier Godoy, director d’estratègia de l’agència de marketing en nous mitjans Inspiring Move: http://javiergodoy.com/2007/04/01/cmo-de-grande-es-el-spam-en-espaa/)

En aquest article s’arriba a una conclusió que considero especialment rellevant: La majoria de vegades, són els usuaris, enlloc de les empreses, els qui faciliten l’accés de l’spam al seu ordinador, encara que sovint sigui de forma inconscient. I és que, tenint en compte les numeroses eines que existeixen actualment relacionades amb els anti-spams i anti-virus, les anteriors xifres sols es poden entendre si hi ha un gran nombre de població que desconeix l’ús d’aquestes eines.

Aquest desconeixement, però, no tan sols és perjudicial pel propi usuari, per la pèrdua de temps i d’espai que l’spam li suposa; sinó també per les empreses, ja que quan aquestes efectuïn alguna campanya d’e-mail marketing, tenen més possibilitats que el seu correu passi desapercebut per l’usuari, qui podria interpretar-lo com un spam més dels molts que rep.

Per aquest motiu, personalment opino que, malgrat l’avenç de la societat espanyola en aquest sentit, cal continuar fomentant i transmetent la cultura d’Internet i les seves eines per un bon ús, per tal utilitzar-lo millor i treure’n el màxim profit, tant les empreses anunciants com els propis usuaris.

La Reina de YouTube, a YouTube Live

La Reina Rania de Jordania va guanyar el premi "YouTube Visionary Award in this spirit" gràcies als gairebé 3 milions de visites que han rebut els seus vídeos penjats a YouTube i els 43 mil comentaris que hi han deixat els usuaris.

Aquest premi es va entregar durant la primera transmissió, en directe, del primer YouTube Live (www.youtube.com/live): un macro esdeveniment, de 2 hores i mitja de durada, realitzat la nit del passat dissabte 22 de novembre a San Francisco, i on van assistir-hi artistes de diferents rames (humor, música, performance, etc.), com Joe Satriani, BOA-Tokyo Event, Katy Perry, AKON, Planet B-Boy i Lisa Lavie, entre molts altres. Tots ells, però, amb una característica molt important en comú: s’han fet populars a través d’Internet.

La diferència principal que imposa YouTube en les seves transimissions en directe, és que, a diferència de la televisió en viu, YouTube pot conèixer en tot moment el nombre exacte d’espectadors que l’estan veient, tant des de la xarxa com físicament des del propi concert. A més, YouTube Live es pot consumir des de suports molt diferents: des de un ordinador tradicional, fins a un telèfon mòbil, passant pels ordinadors portàtils i el iMacs. Tampoc cal oblidar que YouTube Live respresenta un tipus de televisió interactiva. Al concert, per exemple, hi havia tres càmares que grabaven: una a l’escenari principal, una al backstage i una altra a l’off stage; i

Cal afegir, que el poder de YouTube, que pertany a Google, també es troba en la gran capacitat de mobilització dels usuaris; i ja no només pels milions de vídeos que s’intercanvien dins la seva xarxa, ara també pels 117.005 subscriptors a YouTube Live que ja porta en tan sols dos dies des de la seva estrena; les 14.758.804 reproduccions de l’esdeveniment i els 129.601 comentaris; xifres que continuen augmentant minut a minut.

No obstant, no cal confiar-se. Doncs altres plataformes com Blip.tv , Justin.tv o Ustream.tv també estan apostant per una major duració i qualitat de les seves produccions, com ara minidocumentals, entrevistes en profunditat, cobertures polítiques, etc. Hulu, per exemple, propietat de la NBC i News Corp., ja té més de 2 milions d’usuaris que veuen els seus continguts audiovisuals diàriament, tot i que està restingit a usuaris nord-americans.

De totes maneres, si YouTube ja representava un mitjà molt interessant de cara a la inserció de publicitat, tant per l’eficàcia de l’impacte com pel seu abast i rendibilitat, ara, a més, té totes les opcions de fer-se amb la majoria d’espectadors del prime time televisiu, i els ingressos que això suposa.

17 novembre 2008

Un bon esqué per donar-se a conèixer

De la mateixa manera que Internet acull infinitat de pàgines web, la majoria de les quals passen desapercebudes; també existeixen infinitat d’empreses que ofereixen els seus serveis per realitzar un posicionament òptim d’una web en concret, i la majoria també passen desapercebudes.

Com pot diferenciar-se una consultora d’aquest tipus a través d’Internet?

Des del meu punt de vsita, un exemple molt interessant de diferenciació i captació de possibles clients és el que l’empreses Vexlan o Web Site Grader han dut a terme.

Aquestes companyies ofereixen un servei gratuït de revisió ràpida d’un lloc web en concret. La revisió consisteix en detectar els punts febles de la web i suggerir canvis per fer-la més adecuada, funcional, interessant i, conseqüentment, que escali llocs en els buscadors. Cal dir, però, que la part gratuïta sol és la de la revisió. Si el client desitja conèixer els canvis que hauria d’aplicar al seu lloc web, però, cal que contracti a l’empresa i pagui per aquest servei.

Aquesta revisió ràpida de llocs web, com que és del tot gratuïta, més enllà de ser molt útil pels clients, també és un esqué molt atractiu, ja que aporta informació de qualitat i demostra eficiència per part de l’empresa. Així doncs, Vexlan i Web Site Grader la utilitzen com una primera presa de contacte, sense cap tipus de compromís, amb el client potencial. Més endavant, si el possible client desitja aplicar canvis al seu lloc web, només haurà de tornar a contactar amb la companyia; amb la qual establirà una relació amb molta més confiança, donats els resultats que prèviament li hauran proporcionat.

Us recomano que entreu i tafanegeu en les webs d’aquestes dues empreses pioneres en diferenciar-se de la resta d’empreses del seu sector mitjançant l’oferiment d’un producte atractiu, de qualitat i que, al mateix temps, serveix de presentació de l’empresa:

Vexlan: http://www.vexlan.com/

Web Site Grader: http://website.grader.com/

Com a exemple, jo he entrat a Web Site Grader i he demanat que revisessin la web de la Universitat Pompeu Fabra. Entre altres coses, han detectat que hi ha massa imatges; no tenen RSS; la descripció de la metadata ocupa 221 caràcters enlloc dels 150 recomanats; la comprensió del contingut requereix coneixements avançats, per tant, dificulta l’accès a usuaris amb nivell bàsic, i moltes altres més coses...

Mea Culpa

Després de la última classe, i d’haver continuat informant-me sobre l’advergaming, he de reconèixer que teníeu raó. L’últim post que parla de la campanya electoral de Barack Obama i de l’ús de l’advergaming per arribar als més joves no és del tot precís.

Si es tenen en compte les següents breus però concises definicions, s’arriba a la conclusió que la tècnica que ha utilitzat Obama en la seva campanya no és advergaming, sinó In-Game Advertising. Així que perdoneu per l’error. A partir d’ara, ja tinc els conceptes més clars i podré escriure amb més propietat.

Definicions:

Advergaming: Jocs purament publicitaris on la marca anunciada intervé en el videojoc d’alguna manera i interactúa amb els jugadors.

In-Game Advertising (IGA): Publicitat amb el format tradicional que s’insertada dins de videojocs. En aquest cas, la marca no té cap tipus d’interacció amb el jugador.

Altres models publicitaris emergents que poden prestar a confusió:

Web Advertising: Jocs insertats en portals web i que funcionen com a publicitat dins d’aquest portal.

Virtual Worlds: Es tracta de campanyes de marketing i publicitat dedicada especialment a móns virtuals.

Sponsored Game Play: Tipus de format publicitari que consisteix en la visualització d’un video o banner publicitari animat abans de començar a jugar una partida en un videojoc gratuït.

Game tournament: Campionats de videojocs a nivell local o mundial que contenen publicitat insertada en el propi esdeveniment o través dels jugadors o equips.

(Font: http://foro.cemzoo.com/f5-juegos-en-general/171245-advergaming-gamevertising-la-publicidad-en-los-videojuegos.html)

09 novembre 2008

L'èxit de Barack Obama també passa per l'Advergaming

La companyia Electronic Arts, distribuïdora del videojoc Burnout Paradise, ha confirmat que va ser l’equip d’Obama qui es van posar en contacte amb ells per insertar un anunci a favor de la candidatura d’Obama dins aquest joc per tal d’arribar al públic més jove.

Burnout Paradise és un videojoc ambientat a la ciutat de Paradise City que, com els de la seva mateixa categoria: Need for Speed o Test Drive Unlimited, per exemple; té com a trama les carreres de cotxes.

Una de les característiques de Burnout Paradise és que les seves carreres compten amb valles publicitàries interactives, de manera que van canviant d’anunci periòdicament quan l’usuari està jugant a través d’Internet. El cas és que en una d’aquestes carreres, els jugadors també es van trobar amb una valla publicitària on hi havia un anunci a favor del vot de Barack Obama.

No sé si aquest ha estat l’èxit de la seva candidatura. No obstant, estic segura que el fet d’haver adaptat la seva comunicació política a les noves tecnologies hi ha tingut un paper decisiu. Doncs, l’equip d’Obama no només ha apostat per l’advergaming, sinó també per aplicacions per l’Iphone, on el contactes pertanyents a estats favorables a la presidència d’Obama apareixien més amunt a la llista; a més, oferia informació a través del GPS sobre la localització dels pròxims esdeveniments que Obama duria a terme.