Talladell 25360

BON NADAL!!

2008-12-08T10:25:00.001+01:00

Aquest últim post de l’assignatura va dedicat, com no, a les festes de Nadal i a la bona oportunitat creativa que ofereixen.

Mostra d’això, va ser la campanya desenvolupada el Nadal de l’any passat per La Despensa: “Yo soy de los Reyes Magos”. Aquesta campanya, que tenia com a únic objectiu felicitar el Nadal, va tenir un gran ressó mediàtic i va aparèixer en mitjans com Internet, premsa i televisió. Doncs, La Despensa va desplegar una campanya basada, principalment, en Internet i Street marketing.

La part interactiva d’aquesta campanya contra el Pare Noel consta d’una pàgina web molt completa (www.yosoydelosreyesmagos.com) en la qual l’usuari es pot descarregar la melodia pel mòvil relacionada amb la causa; pot practicar vudú a un peluix de Pare Noel; també pot llegir el manifest pel qual cal estar en contra del Pare Noel i en defensa del Reis Mags; pot enviar les seves felicitacions de Nadal personalitzades via e-mail a ritme del rap que canten uns Reis Mags molt moderns; i, fins i tot, pot descobrir la cara més fosca del Pare Noel, llegint totes les suposades notícies que han aparegut a la premsa sobre diversos accidents que el Pare Noel ha protagonitzat, donant lloc a titulars com: “Los renos dan positivo a un control de antidoping”; “Papá Noel relacionado con la mafia rumana”, etc. A més, també es pot visualitzar un vídeo grabat amb càmara oculta per un elf, que demostra la explotació laboral que pateixen.

Pel que fa la part de Street, els vianants es trobaven amb enganxines en llocs públics que deien: “Los renos no vuelan. Papá Noel es una estafa” o “ La fábrica de juguetes de Papá Noel contamina”, entre altres missatges, i sempre firmant amb la página web www.yosoydelosreyesmagos.com. També van crear samarretes que els mateixos creatius de La Despensa portaven durant la manifestació que van organtizar pel centre de Madrid en contra del Pare Noel (acció que van cobrir tant premsa com televisió); així com també flyers que repartien a la gent que els observava sorpresos.

En aquest vídeo es pot veure un resum de totes les accions que van dur a terme, així com també els resultats obtinguts en mitjans: http://www.youtube.com/watch?v=82ZTyPdWCK0.

Personalment, és una campanya que, quan van llançar, em va cridar especialment l’atenció i amb la qual vaig participar sense saber massa bé què era. Ara que hem estudiat en aquesta assignatura d’Interactius com funciona tot aquest mundillo, m’atreviria a dir que la campanya “Yo soy de los Reyes Magos” és una de les millors que conec.

Amb aquest pretext, doncs, us desitjo molt Bon Nadal a tots!! :D

pensava que les campanyes interactives eren el futur de la comunicació...

2008-11-30T22:51:00.001+01:00

Llegia, fa poc, una nota de premsa que parlava sobre la darrera entrega de premis que ADECEC (Asociación de empresas consultoras en Relaciones Públicas y Comunicación) va realitzar el passat 27 de novembre a les millors campanyes de comunicació del moment. En aquesta s’hi van presentar 63 candidatures, de les quals van obtenir premi 13 guanyadors i 7 finalistes; nombre que demostra la consolidació del certamen.

Em va fer especialment gràcia un apartat en que es ressaltava que els premis ADECEC feien una clara aposta pel futur i les innovacions en la comunicació, ja que en aquesta edició s’havia creat un Jurat Extern que elegia els finalistes i guanyadors en una primera ronda. I, a més, aquesta ha estat la primera edició en al que s’han entregat dos trofeus: un pel guanyador i l’altre pel finalista de cada categoria.

Sabeu què és del tot irònic? Que aquestes dues premises siguin l’aposta pel futur de la comunicació i, mentres, les categories que poden optar als premis ADECEC siguin, amb molt respecte: millor campanya de comunicació financera, millor campanya en relacions instituacionals, millor campanya de comunicació de crisi, millor campanya de comunicació corporativa, millor campanya de comunicació interna, millor campanya de comunicació de marketing, millor campanya de comunicació de gran consum, millor campanya de comunicació tecnològica, millor campanya de comunicació de salut i millor campanya de relacions amb la comunitat.

Per a quan un premi a la millor campanya en comunicació interactiva?
Si algú està interessat en conèixer els premiats d’aquest any: http://www.elpublicista.es/frontend/elpublicista/noticia.php?id_noticia=4695&id_seccion=166&PHPSESSID=3c3ca7c9b6f378206977b65cf5c18be9

Ens queda un llarg camí...

2008-11-24T11:09:00.001+01:00

El 84% dels e-mails que circulen per Espanya són spam. De fet, Espanya es troba entre els tres països del món amb més producció de spam. I més encara: segons l’estudi de Symantec (2007), Madrid és la ciutat del món amb el major nombre de d’ordinadors segrestats per enviar spam, és a dir, el major nombre d’ordinadors zombies.

Després de conèixer aquestes dades, he de dir que estic del tot d’acord amb l’article que va publicar, al seu moment, Javier Godoy, director d’estratègia de l’agència de marketing en nous mitjans Inspiring Move: http://javiergodoy.com/2007/04/01/cmo-de-grande-es-el-spam-en-espaa/)

En aquest article s’arriba a una conclusió que considero especialment rellevant: La majoria de vegades, són els usuaris, enlloc de les empreses, els qui faciliten l’accés de l’spam al seu ordinador, encara que sovint sigui de forma inconscient. I és que, tenint en compte les numeroses eines que existeixen actualment relacionades amb els anti-spams i anti-virus, les anteriors xifres sols es poden entendre si hi ha un gran nombre de població que desconeix l’ús d’aquestes eines.

Aquest desconeixement, però, no tan sols és perjudicial pel propi usuari, per la pèrdua de temps i d’espai que l’spam li suposa; sinó també per les empreses, ja que quan aquestes efectuïn alguna campanya d’e-mail marketing, tenen més possibilitats que el seu correu passi desapercebut per l’usuari, qui podria interpretar-lo com un spam més dels molts que rep.

Per aquest motiu, personalment opino que, malgrat l’avenç de la societat espanyola en aquest sentit, cal continuar fomentant i transmetent la cultura d’Internet i les seves eines per un bon ús, per tal utilitzar-lo millor i treure’n el màxim profit, tant les empreses anunciants com els propis usuaris.

La Reina de YouTube, a YouTube Live

2008-11-24T10:25:00.000+01:00

La Reina Rania de Jordania va guanyar el premi "YouTube Visionary Award in this spirit" gràcies als gairebé 3 milions de visites que han rebut els seus vídeos penjats a YouTube i els 43 mil comentaris que hi han deixat els usuaris.

Aquest premi es va entregar durant la primera transmissió, en directe, del primer YouTube Live (www.youtube.com/live): un macro esdeveniment, de 2 hores i mitja de durada, realitzat la nit del passat dissabte 22 de novembre a San Francisco, i on van assistir-hi artistes de diferents rames (humor, música, performance, etc.), com Joe Satriani, BOA-Tokyo Event, Katy Perry, AKON, Planet B-Boy i Lisa Lavie, entre molts altres. Tots ells, però, amb una característica molt important en comú: s’han fet populars a través d’Internet.

La diferència principal que imposa YouTube en les seves transimissions en directe, és que, a diferència de la televisió en viu, YouTube pot conèixer en tot moment el nombre exacte d’espectadors que l’estan veient, tant des de la xarxa com físicament des del propi concert. A més, YouTube Live es pot consumir des de suports molt diferents: des de un ordinador tradicional, fins a un telèfon mòbil, passant pels ordinadors portàtils i el iMacs. Tampoc cal oblidar que YouTube Live respresenta un tipus de televisió interactiva. Al concert, per exemple, hi havia tres càmares que grabaven: una a l’escenari principal, una al backstage i una altra a l’off stage; i

Cal afegir, que el poder de YouTube, que pertany a Google, també es troba en la gran capacitat de mobilització dels usuaris; i ja no només pels milions de vídeos que s’intercanvien dins la seva xarxa, ara també pels 117.005 subscriptors a YouTube Live que ja porta en tan sols dos dies des de la seva estrena; les 14.758.804 reproduccions de l’esdeveniment i els 129.601 comentaris; xifres que continuen augmentant minut a minut.

No obstant, no cal confiar-se. Doncs altres plataformes com Blip.tv , Justin.tv o Ustream.tv també estan apostant per una major duració i qualitat de les seves produccions, com ara minidocumentals, entrevistes en profunditat, cobertures polítiques, etc. Hulu, per exemple, propietat de la NBC i News Corp., ja té més de 2 milions d’usuaris que veuen els seus continguts audiovisuals diàriament, tot i que està restingit a usuaris nord-americans.

De totes maneres, si YouTube ja representava un mitjà molt interessant de cara a la inserció de publicitat, tant per l’eficàcia de l’impacte com pel seu abast i rendibilitat, ara, a més, té totes les opcions de fer-se amb la majoria d’espectadors del prime time televisiu, i els ingressos que això suposa.

Un bon esqué per donar-se a conèixer

2008-11-17T11:06:00.001+01:00

De la mateixa manera que Internet acull infinitat de pàgines web, la majoria de les quals passen desapercebudes; també existeixen infinitat d’empreses que ofereixen els seus serveis per realitzar un posicionament òptim d’una web en concret, i la majoria també passen desapercebudes.

Com pot diferenciar-se una consultora d’aquest tipus a través d’Internet?

Des del meu punt de vsita, un exemple molt interessant de diferenciació i captació de possibles clients és el que l’empreses Vexlan o Web Site Grader han dut a terme.

Aquestes companyies ofereixen un servei gratuït de revisió ràpida d’un lloc web en concret. La revisió consisteix en detectar els punts febles de la web i suggerir canvis per fer-la més adecuada, funcional, interessant i, conseqüentment, que escali llocs en els buscadors. Cal dir, però, que la part gratuïta sol és la de la revisió. Si el client desitja conèixer els canvis que hauria d’aplicar al seu lloc web, però, cal que contracti a l’empresa i pagui per aquest servei.

Aquesta revisió ràpida de llocs web, com que és del tot gratuïta, més enllà de ser molt útil pels clients, també és un esqué molt atractiu, ja que aporta informació de qualitat i demostra eficiència per part de l’empresa. Així doncs, Vexlan i Web Site Grader la utilitzen com una primera presa de contacte, sense cap tipus de compromís, amb el client potencial. Més endavant, si el possible client desitja aplicar canvis al seu lloc web, només haurà de tornar a contactar amb la companyia; amb la qual establirà una relació amb molta més confiança, donats els resultats que prèviament li hauran proporcionat.

Us recomano que entreu i tafanegeu en les webs d’aquestes dues empreses pioneres en diferenciar-se de la resta d’empreses del seu sector mitjançant l’oferiment d’un producte atractiu, de qualitat i que, al mateix temps, serveix de presentació de l’empresa:

Vexlan: http://www.vexlan.com/

Web Site Grader: http://website.grader.com/

Com a exemple, jo he entrat a Web Site Grader i he demanat que revisessin la web de la Universitat Pompeu Fabra. Entre altres coses, han detectat que hi ha massa imatges; no tenen RSS; la descripció de la metadata ocupa 221 caràcters enlloc dels 150 recomanats; la comprensió del contingut requereix coneixements avançats, per tant, dificulta l’accès a usuaris amb nivell bàsic, i moltes altres més coses...

Mea Culpa

2008-11-17T09:56:00.001+01:00

Després de la última classe, i d’haver continuat informant-me sobre l’advergaming, he de reconèixer que teníeu raó. L’últim post que parla de la campanya electoral de Barack Obama i de l’ús de l’advergaming per arribar als més joves no és del tot precís.

Si es tenen en compte les següents breus però concises definicions, s’arriba a la conclusió que la tècnica que ha utilitzat Obama en la seva campanya no és advergaming, sinó In-Game Advertising. Així que perdoneu per l’error. A partir d’ara, ja tinc els conceptes més clars i podré escriure amb més propietat.

Definicions:

Advergaming: Jocs purament publicitaris on la marca anunciada intervé en el videojoc d’alguna manera i interactúa amb els jugadors.

In-Game Advertising (IGA): Publicitat amb el format tradicional que s’insertada dins de videojocs. En aquest cas, la marca no té cap tipus d’interacció amb el jugador.

Altres models publicitaris emergents que poden prestar a confusió:

Web Advertising: Jocs insertats en portals web i que funcionen com a publicitat dins d’aquest portal.

Virtual Worlds: Es tracta de campanyes de marketing i publicitat dedicada especialment a móns virtuals.

Sponsored Game Play: Tipus de format publicitari que consisteix en la visualització d’un video o banner publicitari animat abans de començar a jugar una partida en un videojoc gratuït.

Game tournament: Campionats de videojocs a nivell local o mundial que contenen publicitat insertada en el propi esdeveniment o través dels jugadors o equips.

(Font: http://foro.cemzoo.com/f5-juegos-en-general/171245-advergaming-gamevertising-la-publicidad-en-los-videojuegos.html)

L'èxit de Barack Obama també passa per l'Advergaming

2008-11-09T21:54:00.001+01:00

La companyia Electronic Arts, distribuïdora del videojoc Burnout Paradise, ha confirmat que va ser l’equip d’Obama qui es van posar en contacte amb ells per insertar un anunci a favor de la candidatura d’Obama dins aquest joc per tal d’arribar al públic més jove.

Burnout Paradise és un videojoc ambientat a la ciutat de Paradise City que, com els de la seva mateixa categoria: Need for Speed o Test Drive Unlimited, per exemple; té com a trama les carreres de cotxes.

Una de les característiques de Burnout Paradise és que les seves carreres compten amb valles publicitàries interactives, de manera que van canviant d’anunci periòdicament quan l’usuari està jugant a través d’Internet. El cas és que en una d’aquestes carreres, els jugadors també es van trobar amb una valla publicitària on hi havia un anunci a favor del vot de Barack Obama.

No sé si aquest ha estat l’èxit de la seva candidatura. No obstant, estic segura que el fet d’haver adaptat la seva comunicació política a les noves tecnologies hi ha tingut un paper decisiu. Doncs, l’equip d’Obama no només ha apostat per l’advergaming, sinó també per aplicacions per l’Iphone, on el contactes pertanyents a estats favorables a la presidència d’Obama apareixien més amunt a la llista; a més, oferia informació a través del GPS sobre la localització dels pròxims esdeveniments que Obama duria a terme.

Portàtils agresius

2008-11-07T13:03:00.001+01:00

L’ Advertainment és una mescla entre publicitat i entreteniment, que ha donat lloc al marketing recreatiu o entreteniment patrocinat.

Aquest nou format publicitari ha sorgit arran dels canvis que està patint la publicitat convencional (fragmentació d’audiències, noves tecnologies, etc.) i del descobriment del gran poder que té la publicitat quan s’uneix al joc.

L’Advertainment permet crear universos sencers d’oci específicament per una firma. D’aquesta manera, aporta valors d’innovació a la marca i permet que estableixi contacte amb els públics més reticents. Evidentment, també és una eina que permet diferenciar-se fàcilment de la competència i que, al mateix temps, pot arribar a ser un canal de comunicació bidireccional amb determinats col·lectius.

Un exemple d’Advertainment és la campanya que Nokia va dur a terme per presentar el nou mòbil multimèdia N95. La van anomenar “It’s what computers have become”, i consistia en tota una història creada al voltant d’una epidèmia d’ordinadors portàtils tan enrabiats per les prestacions que oferia l’N95, que atacaven als usuaris d’aquest mòbil de tot el món.

En aquesta pàgina web: http://www.jealouscomputers.com/ donaven a conèixer els nous àtacs de portàtils a propietaris d’N95, penjaven vídeos sobre ells, oferien eines de defensa i paquets de seguretat, etc. Fins i tot, l’usuari es podia baixar melodies pel seu mòbil per tal de camuflar que era un N95 i, així, evitar un possible atac.

Crec que aquest exemple d’Advertainment és especialment bo perquè, per una part, el disseny de la web, semblant al d’un diari, i l’estructura dels seus continguts, afavorien molt la credibilitat de la noticia i la interacció que l’usuari podia fer. I, per altra banda, la marca Nokia sol apareixia quan l’usuari entrava en la secció “What’s behind it all”, la qual conduia directament a aquesta altra direcció: http://www.nseries.com/index.html

Els resultats de la campanya? Aparicions en més de 700 blogs i 200.000 entrades des de Youtube, on els internautes podien penjar els seus propis documentals sobre portàtils agressius atacant a altra gent. D’això se’n diu eficiència i la resta són tonteries.

Google també aposta pels videojocs

2008-10-31T07:33:00.001+01:00

Cada setmana, 200 milions de persones de tot el món juguen a videojocs per Internet, i cada any s’augmenta aquesta xifra en un 17%, segons Google.

Per aquest motiu, el buscador no podia deixar perdre aquesta oportunitat per a obtenir més ingresos i, així, contrarrestar la reducció de les despeses en publicitat on-line fruit de la crisi econòmica. Pensant en aquest objectiu, doncs, l’any 2007 Google ja va comprar la firma Adscape Media, especialitzada en publicitat en videojocs.

AdSense for Games, llençat l’octubre d’aquest any, és un sistema que permet insertar publicitat als videojocs d’Internet. De fet, es podria considerar un braç del sistema AdSense clàssic de Google, el qual permet insertar publicitat a Internet en funció del contingut de les pàgines web o del tipus d’usuaris que tenen. En aquest cas, AdSense for Games també distribuirà la publicitat en funció de la temàtica del joc (esports, acció, etc.).

El tipus de publicitat que ofereix aquest nou sistema per arribar al consumidor és en format vídeo, que es veurà abans de començar o en acabar una partida de videojoc o, simplement, quan l’ususari superi un nivell determinat.

D’aquesta manera, amb l’entrada de Google al món on-line dels videojocs, de la mateixa manera que van fer-ho amb anterioritat altres companyies com Yahoo!, es consolida l’important paper que els videojocs tenen com a suport publicitari, donat el seu gran impacte sobre el jugador, i sobretot, en quant a freqüència es refereix.

Els Banners com a experiències, més enllà de simples anuncis

2008-10-30T11:29:00.001+01:00

Com comentàvem a classe, el banner perfecte és aquell que es crea pensant en l’usuari que està navegant, que va de general a específic, que utilitza paraules clau, que té molt en compte el disseny, l’animació i el bon funcionament de l’enllaç, entre moltes altres coses.

A continuació, adjunto uns quants paràmetres clau que són decisius per tal de fer variar el nivell d’eficàcia dels banners:

Animació
Si els banners no són estàtics, sinó que hi ha dinamisme i animació, aquests adquireixen un 25% més d’atractiu i curiositat.
Preguntes
Si dins del banner s’hi inclou una pregunta dirigida a l’usuari, l’eficàcia augmenta un 16%.
¡¡Gratis!!
Depenent del tipus i qualitat d’anunci, quan s’hi inclou la paraula ¡¡Gratis!! la seva eficàcia augmenta un 35%. Sobretot si es tracta d’ofertes de hardware i software.
Colors
Els colors més lluminosos, com el groc, el blau o el verd, criden més l’atenció dels usuaris. Conseqüentment, altres colors com el vermell, el blanc o el negre passen més desapercebuts.
¡¡Oferta limitada!! ¡¡Última Setmana!!
En segons quin tipus d’anuncis, el fet de posar pressa a través d’expressions com ¡¡Oferta limitada!! o ¡¡Última Setmana!! dóna un millor resultat.
Click here
Els banners que inclouen aquest missatge, tenen un 18% més de resposta respecte aquells que no l’inclouen.
Nivell d’exposició
Els banners generen expectativa i resposta fins al quart impacte. A partir de que l’usuari el veu més de quatre vegades, la possibilitat de que clicki tendeix a disminuir fins a zero.

Des del meu punt de vista, l’objectiu que un banner ha de perseguir no només ha de ser el d’aconseguir que l’usuari clicki. Aquest, en tot cas, ha de ser l’objectiu final. No obstant, per arribar-hi, cal que ofereixi alguna experiència nova per l’usuari, per tal de que deixi de fer allò que està fent per interactuar amb el seu banner.

En aquest sentit, el següent blog australià (http://www.bannerblog.com.au/) recull banners de tot el món que destaquen per la seva creativitat i que, segons el meu punt de vista, podrien ser un model a seguir de banner publicitari atractiu i molt interactiu.

Quina ràbia!!!

2008-10-24T15:50:00.000+02:00

Aquesta setmana, deixaré de parlar de videojocs per uns instants per centrar-me en un virus anomenat Zlop Virus Alert!

Justament fa 2 dies aquest virus va aterrar al meu ordinador a través d’una aplicació “.exe” del que deia ser un programa relacionat amb el disseny gràfic que, casualment, jo estava buscant.

Com us podeu imaginar, ja no tinc ordinador... l’he hagut de portar a un tècnic per a que me’l torni a formatejar. Abans, però, ja ho havia intentat fer jo. No obstant, tots els arxius que he estat guardant en desenes de dvd’s, resulta que també estan infectats i, per tant, no els puc obrir des de cap altre ordinador perquè l’antivirus els detecta com a perillosos.

I jo, no tenia antivirus?- us preguntareu- doncs si, si que en tenia. Actualitzat fins a l’últim moment. Però no va servir de res...

El Virus Alert! és una variant del malware Zlob/PSguard, el qual s’encarrega d’infectar tot el sistema i de realitzar-hi les següents modificacions:

- Agrega, al costat del rellotge, la llegenda Virus Alert!
- S’autoagrega a la fitxa de propietats del sistema.
- Modifica el format de l’hora i les opcions de la regió.
- Modifica el número de registre (ID) de Windows.
- Bloqueja l’administrador de tarees.
- Bloqueja l’editor del registre.
- Oculta el botó “Programes” de la barra d’inici.
- Oculta les icones relacionades amb el disc dur de l’ordinador.
- Bloqueja i oculta altres funcions habituals de l’ordinador.

Ara que m’he estat informant de com puc eliminar aquest virus, he descobert que, a banda de tornar a formatejar el pc, existeixen altres alternatives. No obstant, amb l’ordinador infectat no podia consultar internet...

Tingueu aquesta direcció present: http://www.taringa.net/posts/ebooks-tutoriales/1398387/Solucion-para-Zlob-_Equot;Virus-Alert!.html Aquí us expliquen com desempallegar-vos d’aquest virus.

Tan de bo no l’hagueu de consultar mai!

Aprendre jugant

2008-10-23T16:01:00.004+02:00

L’eduteniment és un sistema innovador d’ensenyament que combina un sistema d’educació formal i estructurat amb activitats lúdiques basades en la semiòtica i la interpretació icònica. L’eduteniment és, doncs, un sistema d’experiències basat en l’aprenentatge en espiral, el qual afirma que els nens aprenen de manera molt més ràpida mitjançant emocions i experiències, les quals assimilen amb molta més eficàcia que l’aprenentatge tradicional i amb més agilitat a mesura que agafen pràctica.

Aquest canvi social en les maneres d’aprendre, que té moltes coincidències amb el món dels videojocs, afavoreix el desenvolupament de la lògica i la originalitat dels seus participants. A més, també ajuda a interactuar amb l’experiència personal de cadascú, ja que d’aquesta manera és com es poden anar superant els diferents nivells dels jocs i, a l’hora, aprendre de les seves dificultats.

Intermón Oxfam, així com altres organitzacions socials, han descobert en l’eduteniment una alternativa de comunicació tan massiva com la publicitat i que, a més, aporta un alt grau de mobilització social. Per altra banda, els seus resultats són molt més eficaços, ja que els participants acostumen a establir més empatia amb aquestes noves tècniques de comunicació que amb els anuncis de sempre.

Per aquest motiu, per fomentar l’ús d’aquesta tècnica que també representa una diferència econòmica important respecte la publicitat tradicional, organitzacions com el Soul City Institute de Johanesbourg, entitat destinada al desenvolupament de la salut i la comunicació pro països del tercer món, organitza trobades formatives amb diferents organitzacions d’aquest tipus per tal d’introduir-los en el prometedor món de l’eduteniment.

Aquest és un camí que encara cal explorar però que, de ben segur, replantejarà la comunicació de moltes organitzacions i l’acostarà a molts públics nous.

The Sims 2 també compren a Ikea

2008-10-16T11:22:00.001+02:00

Des del passat 26 de juny d’aquest any, ja es troba a la venda, per 14,95€, un pack d’accessoris pel videojoc The Sims 2 que ofereix la possibilitat als personatges virtuals dirigits pels jugadors reals, de comprar mobiliari i art a Ikea per equipar les seves llars.

L’empresa sueca amb 230 botigues en 34 països, és popular per oferir mobles i complements actuals i de disseny a preus molt asequibles. Aquests mateixos valors, doncs, s’han traslladat al videojoc de l’empresa EA (Electronic Arts), The Sims 2.

The Sims 2 és el simulador humà més venut d’EA. El videojoc consisteix en tenir cura dels personatges virtuals del joc i ajudar-los a fer amics, construir casa seva i altres tasques quotidianes amb l’únic objectiu de ser feliços.

Si Ikea ja comptava amb milions de persones amb apartaments moblats i decorats per ells, ara té la possibilitat d’augmentar aquesta xifra a través del món virtual. Ja no només es tracta dels impactes publicitaris que cada jugador rebrà mentre acompanyi als seus personatges a comprar mobles; sinó que no s’ha d’oblidar que la majoria dels jugadors de The Sims 2 pertanyen a un públic entre infantil i adolescent i, per tant, aquesta aliança entre EA i Ikea no farà més que crear futurs nous compradors per l’empresa; que, sorpresos per la varietat i disseny dels mobles que Ikea ofereix als seus jugadors, també confiaran en aquesta organització quan els toqui escollir a la vida real.

A més, cal dir que Ikea no és la primera empresa que veu en The Sims 2 una bona oportunitat pensant en el futur. H&M, empresa també sueca però del món de la moda, va realitzar aquest mateix tracte que Ikea però un any abans, i permetia vestir als personatges del videojoc amb la seva roba.

A què es deu l'èxit de l'Iphone?

2008-10-15T12:04:00.002+02:00

Apple va llençar l’Iphone l’any 2007. No obstant, a Espanya no ha arribat fins aquest any 2008, i ho ha fet amb la seva segona versió més actualitzada, l’Iphone 3G.

L’iphone 3G, malgrat ser un telèfon mòbil de tercera generació, presenta una sèrie de mancances força importants, tenint en compte la categoria de telefonia a la qual pertany. Entre les més destacades hi ha la no disponibilitat de videotrucades ni missatges multimèdia, i els tan sols 3,2 megapíxels de càmara. Malgrat això, Apple va vendre 31.000 Iphones 3G amb només el primer cap de setmana del seu llençament a Espanya; i, a data d’aquest mes d’octubre, Apple ja n’ha venut 7 milions d’unitats a tot el món, sobrepassant, fins i tot, les seves pròpies expectatives.

Així doncs, la meva pregunta és: a què es deu l’èxit de l’Iphone?

Després de consultar un estudi fet el març d’aquest any 2008 per Rubicon Consulting entre 460 usuaris americans d’Iphone escollits a l’atzar, he començat a extreure conclusions.

La meitat dels enquestats tenen menys de 30 anys i, segons aquest estudi, la funció més utilitzada de l’Iphone és llegir e-mails. A més, l’Iphone ha augmentat el mercat dels smartphones, doncs el 40% de vendes eren per substituir un altre dispositiu d’aquesta gamma. Per aquest motiu, la seva principal competència són les Blackberry i els HTC Diamond. Curiosament, el 28% dels enquestats declaraven preferir portar l’Iphone enlloc d’un portàtil i el 25% afirmaven que l’Iphone havia desplaçat l’ordinador personal en molts casos.

Així doncs, tal com ja es va comentar a classe, és evident que l’èxit de l’Iphone es deu principalment al seu ús com a ordinador personal més enllà de la funció de telèfon mòbil tradicional. Això fa que les mancances que es comentaven més amunt siguin insignificants en relació amb les bones prestacions que ofereix l’aparell a l’hora de connectar-se a internet o realitzar altres activitats en aquesta línia.

En aquesta direcció es pot consultar l'estudi complet de Rubicon Consulting: http://blogs.periodistadigital.com/iphone.php/2008/04/03/iphone-analisis-estudio-rubicon-88935

La importància creixent dels videojocs

2008-10-12T14:38:00.000+02:00

Intentaré escriure sovint sobre videojocs i aspectes relacionats amb la seva interactivitat i publicitat de marques de consum que alguns d’ells inclouen. Avui, per començar, faig una introducció al fenomen dels videojocs amb l’objectiu de situar-lo i donar-li la importància que li pertany:

Els resultats de la última investigació realitzada per Nielsen Games, encarregada per ISFE (Interactive Software Federation of Europe), que compren 15 mercats i usuaris d’entre 16 a 49 anys, senyalen els canvis d’hàbits dels jugadors de videojocs com la principal causa del creixement d’aquest sector. Tots ells coincideixen en asenyalar els videojocs com una forma d’oci que estimula la imaginació i a la qual dedican tant temps com als amics, la familia o a veure la televisió.

D’aquest estudi se’n extreuen les conclusions indicades a continuació. Sens dubte, són molt interessants i cal tenir-les en compte a l’hora de pensar en plans de mitjans molt més innovadors i ajustats al target; així com també, quan es parla de nous suports més efectius i eficaços per a la publicitat, en una societat tan atomitzada de mitjans com és la nostra.

- El 40% dels jugadors europeus dediquem als videojocs de 6 a 14 hores setmanals. Així doncs, si pensem en la quantitat d’impactes que rep un jugador d’una marca que pot estar integrada en un videojoc, la rendibilitat d’aquest inserció és molt elevada.

- El 80% de pares europeus que juguen a videojocs ho fan en companyia dels seus fills. Al mateix temps, controlen els jocs i el temps que els seus fills dediquen a aquesta activitat. Aquí existeix una oportunitat per a aquelles marques dirigides a un públic infantil on, evidentment, els compradors són els pares.

- No existeixen percepcions negatives cap als videojocs. De fet, el 48% de les persones que no hi juga, diu que és només per falta de temps. Podem deduir, doncs, que totes aquestes persones no jugadores ho podrien acabar sent en un moment o altre de la seva vida.

- Perfil español dels jugadors/es de videojocs:

o El 28% dels jugadors actius té entre 16 i 49 anys.
o No és un públic exclusivament juvenil, el 16% tenen entre 30 i 49 anys.
o En 18% de les dones españoles entre 16 i 49 anys es consideren jugadores actives.
o Més del 60% dels jugadors afirma jugar on line.
o Dos de cada deu jugadors europeus té estudis universitaris o de posgrau acabats.

Per acabar, només apuntar que l’any 2007 es va registrar un augment del 25% d’aquest sector. Fet que, només a nivell español, representa un benefici de 700 milions d’euros.

BLOGS¡!

2008-10-09T10:50:00.002+02:00

Després d’haver realitzat el timeline d’esdeveniments històrics que afecten la comunicació, he decidit que no hi ha millor manera d’estrenar aquest blog que parlant dels propis blogs, dels seus antecedents i la seva història.

Des del meu punt de vista, és un tema molt actual i interessant que es podria utilitzar com a model a l’hora d’entendre la ràpida evolució i integració dels nous mitjans de comunicació en una societat cada cop més interconectada.

La paraula “blog” va ser utilitzada per primer cop per l’escriptor nord americà Peter Merlholz l’any 1999. Va sorgir d’una abreviació de la paraula “weblog”, creada pel dissenyador de págines web Jorn Barger, l’any 1997. No obstant, és Dave Winer el reconegut com a primer blogger de la història, amb la seva primera entrada titulada “Scripting News”, l’any 1997.

Malgrat tenir un començament una mica lent, a partir del 1999 els blogs van popularitzar-se ràpidament amb l’arribada de les primeres eines per crear-los i allotjar-los.

D’aquesta manera, l’any 2002, el blogging ja s’havia convertit en un fenòmen estudiat per periodistes i que, fins i tot tindria un dia mundial dedicat a ell: el 31 d’agost; proposta feta pel blogger israelí Nir Ofir, l’any 2005. Davant d’aquesta situació, la Real Academia Española també va voler incloure la paraula “blog” al seu diccionari de dubtes, amb l’objectiu d’analitzar-la i, posteriorment, integrar-la.

L’any 2007 ja existien 62 milions de blogs a la xarxa i, de fet, s’en continuen creant 175.000 cada dia. Així doncs, la blogosfera creix a una velocitat de vèrtig que duplica la quantitat de continguts cada sis mesos des de l’any 2003.

Actualment, els blogs, més enllà de ser un mitjà de comunicació informal entre coneguts i amics, són també una font d’opinió molt important que genera pressió en determinats temes i tenen una gran influència social.

A continuació, a través d’aquest link, es pot accedir a la llista del 20 blogs més influents a nivell mundial:
http://blog.wikio.com/es/2008/01/top-20-mundial.html

A més, en aquesta altra direcció, es pot consultar la llista dels blogs més influents a nivell europeu:
http://blog.wikio.com/es/2008/01/top-20-de-los-b.html

En referència al cas dels blogs hispans, a la següent direcció hi ha un rànking dels més influents:
http://www.alianzo.com/es/top-blogs/lang/espanol

Per acabar, aquest article publicat al Ciberpaís, l’any 2007, per José Luís Orihuela, ofereix un repàs de la vida dels blogs molt més extens i detallat:
http://www.elpais.com/articulo/ocio/weblogs/cumplen/anos/agitacion/elpeputeccib/20070118elpciboci_1/Tes